Argentona desa encara en
innombrables racons l’aire
calm de quan els estius
eren autèntiques èpoques
de descans i el temps era
un factor molt relatiu.
En aquell temps, al tombant de segle XX,
alguna burgesia barcelonina va traslladar la
segona residència de Sant Gervasi al poble
maresmenc. El senyor Esteve de l’Auca en
va ser un. L’arquitecte mataroní Josep Puig
i Cadafalch també va fer d’Argentona lloc
d’estiueig. Va aprofi tar unes cases velles que
hi havia en un racó de la Plaça de Vendre, i
l’any 1905 va tenir enllestida una joia que
avui és considerada bé d’interès cultural,
tot i que li cal una restauració. Diuen que
un altre estiuejant il·lustre, Eugeni d’Ors, va
trobar aquí la seva Ben Plantada, tot i que
el tema està en litigi amb Vilassar de Mar.
I fi ns i tot Jacint Verdaguer, que sempre va
visitar els llocs de moda, va sojornar a la
vila i posteriorment va escriure un article
sobre el Corpus d’Argentona, una tradició
ben mantinguda fi ns avui en dia i un més
dels poderosos detalls que demostren que,
a Argentona, el temps va a la seva.
Què tenia, i té encara, Argentona que la
feia tan atractiva per al descans i l’estiueig
tranquil? A primers de segle les aigües
remeieres feien furor, i d’això el poble n’era
ple. Les deus ferruginoses i carbòniques
anaven d’allò més bé per a les malalties
intestinals. La font de Ballot (la de dalt i la
de baix, que era un ramal de la primera), la
de les Sureres, la del Camí, la del Ferro, la
d’en Míliu, la de la Puput, la de la cua Llarga
o la de les Oliveres, algunes recuperades,
són més que símbols d’un passat gloriós
benestant i plàcid que va omplir el poble
de xalets noucentistes i unes quantes mansions
modernistes, són signes d’identitat
d’un poble que no vol oblidar qui és per,
així, saber cap a on vol anar.
Si les aigües, un clima especialment
temperat per la protecció del turó de
Burriac i del coll de Parpers, un paisatge
sense sotracs, i una vida social i cultural
intensa van fer d’Argentona un indret preuat
per al descans; avui la vila ha assumit
aquests dons com a tret identifi catiu i no hi
pensa renunciar. Per això, malgrat el lògic
creixement no exempt de convulsions,
conserva tan bé aquest aspecte de poble
calm i endormiscat on el temps sembla
que va a la seva.
De l’aigua, els càntirs
Les fonts més populars d’Argentona són,
sens dubte, la font Picant, d’on durant anys
es va embotellar i comercialitzar l’aigua de
Burriac i que avui és un parc que, si hi aneu
un dia boirós, sembla pres per un encanteri,
i la de Sant Domènec. Si se li permet, el
cronista hi afegiria la font de can March, a
l’areny de la riera de Clarà. Amb l’esglesiola
gòtica pròxima i l’entorn obac i fresc, és un
dels indrets més poderosament romàntics
de la comarca; potser per això hi ha tantes
parelles que s’hi casen.
La font de Sant Domènec, al bell mig del
carrer Gran, és conegudíssima sobretot
per la benedicció de les seves aigües,
nucli principal de l’Aplec del Càntir que
se celebra cada 4 d’agost, diada del sant.
Un cop l’alcalde ha renovat el vot del poble
durant l’ofi ci de festa major, es procedeix
a beneir les aigües de la font demanant
al sant que les preservi de la pesta, com
ja ho va fer al segle XVII. És un dels pocs
exemples de ritual de benedicció que es
conserven vigents a Catalunya. Després de
beneïda, cal beure un glop d’aigua de la
font en un càntir nou, només així actuaran
les propietats remeieres de l’aigua. Per això,
des de 1951, aquest dia es fa una festa
on es posa a la venda el càntir de l’any,
reproducció d’un càntir tradicional, i es fan
concursos al voltant de l’aigua i els càntirs.
Acompanyada d’una fi ra internacional de
ceràmica i terrissa de molta anomenada
des de 1991, la Fira del Càntir d’Argentona
és una festa d’estiu molt popular arreu de
Catalunya.
En Jaume Clavell i Nogueras és un personatge
important en la història d’Argentona.
Ell va ser l’impulsor de la recuperació de
l’aplec de Sant Domènec i de la seva
conversió en festa del càntir, i de la creació
del Museu del Càntir. L’any 1975, la seva
col·lecció particular va servir de base per
a la creació del museu que porta el seu
nom. Instal·lat fi ns l’any 1997 a la preciosa
casa gòtica que hi ha en un extrem de la
plaça de l’església, l’any 2000 el museu
va inaugurar unes noves instal·lacions més
modernes i d’acord amb les tècniques
museogràfi ques actuals.
L’Oriol Calvo és el director del centre que
ha posat Argentona al circuit museològic del
país. Argentoní de soca-rel, és un dels fi lls
d’un altre personatge il·lustre en la història
de la vila, el doctor Gonçal Calvo. És tal
l’estimació que els ciutadans van professar
al qui va ser el metge del poble durant molts
anys, que un dels nous gegants de la vila
reprodueix fi delment la fi gura del doctor
Calvo. En un lloc de tanta tradició gegantera
com el Maresme, aquesta és una fi ta molt
important a la qual no pot aspirar ningú que
no sigui molt estimat i popular.
Una passejada patrimonial
El millor que es pot fer a Argentona és
perdre’s pels carrers i deixar que el ric
patrimoni de la burgesia estiuejant del
tombant de segle surti a trobar les vostres
passes. Sentireu el geni de Puig i Cadafalch
a molts racons. No només a la seva
casa d’estiu, sinó també a la capella del
Sagrament de l’església parroquial de Sant
Julià, a can Calopa, a la torre d’aigües del
Cros, a can Baladia, a can Mercader o a
la casa Pagès.
Però on l’obra de l’arquitecte mataroní
pren una dimensió artística d’una grandiositat
enorme i grandiloqüent és a Can Garí.
Els Garí venien de la Provença i estaven
emparentats amb els Puig i Cadafalch. L’any
1898 l’arquitecte va redactar un projecte per
a reformar el vell casal dotant-lo de detalls
modernistes. Nou mesos després la part
principal de l’obra estava enllestida. Detalls
com el temple de cristall, les escultures de
Llimona, Vallmitjana o Renyés al jardí, els
esgrafi ats a la paret de la casa o l’enorme
tribuna que s’avança sobre la porta principal
denoten que l’encàrrec era per al lluïment
personal com manaven els cànons, cosa
que l’arquitecte no va desaprofi tar. Avui
aquesta casa, adquirida per un “nou indià”
també per a estiuejar-hi, ha estat reformada
amb tant luxe de detalls i tanta cura com
quan Puig i Cadafalch va convertir el mas
en joia del Modernisme.
Situada al peu de la via romana de Parpers,
que connectava el Maresme amb
les planes fèrtils del Vallès i que ara s’està
començant a recuperar, les ermites de
Sant Jaume de Traià (s. XI), Sant Pere de
Traià (s. XII) i Santa Maria de Viver (s. XII),
a banda del pont de Parpers, són mostres
d’un patrimoni local que, amb masies com
can Cabanyes, can Ballot, can Colomada o
can Duran construeixen la rica història del
poble des de l’edat mitjana fi ns a l’època
moderna.
A Argentona, el patrimoni escriu la
història.
|
 |
| |
Argentona's beautiful summers
Argentona, in countless nooks and crannies, breathes the calm air of those days when summers really were a time to simply rest and time became a very relative factor.
In those days, around the start of the 20th Century, members og Barcelona's bourgeoisie set up a second home in the village. The architect Josep Puig i Cadafalch turned Argentona into a place to spend the summer. What did it have, and what does it still have which makes it attractive as a place to unwind and spend a relaxing summer? At the beginning of the century healing medicinal waters were all the rage, and the village had an abundance of this. The fountains of Ballot, the Sureres, the Camí the Ferro, the en Miliu, la Puput, the Cua Llarga and the Oliveres, some recovered, are more than mere symbols of a glorious past reflecting peace and wellbeing which led to the village being covered in chalets, as they identify a town which doesn't want to forget who it is.
Argentona's most popular fountains are undoubtedly the Picant and which is now a park, and San Domènec. This is very well-known for the blessing of its waters, venue for the Càntir (pitcher) fair which takes place on 4 August. After it is blessed, a drink must be taken of the water in a new pitcher, as this is the only way its healing properties can work. For this reason, since 1951, a party takes place on this day and the year's pitcher is put on sale, a reproduction of the traditional one. An international fair of ceramics and terra cotta of high renown has accompanied the festival since 1991, thereby making Argentona's Càntir festival popular throughout Catalonia.
The ideal way to pass the time in Argentona is to get lost in its narrow streets and let the bourgeois heritage jump out at you. You can sense the genius of Puig i Cadafalch in many areas. Not only in his home, but also in the Sagrament chapel of the Church of Sant Julià, in can Calopa, in the water tower of Cros, in can Baladia, in can Mercader and in the Pagès house.
But the Mataró architect's work really takes on much grander and majestic dimensions in Can Garí. Subtle details like the crystal temple, the sculptures of Llimona, Vallmitjana or Renyés in the garden or the murals on the walls of the house show that the contract gave him a chance to shine, a chance he took full advantage of.
|
| |
| Passat gloriós |
El Passeig del Baró de Viver és un viatge
al passat gloriós de la burgesia catalana,
de quan la industrialització va crear grans
fortunes gestionades per mecenes amants
de l’art i la bellesa. L’efecte d’aquest
eixample del segle XIX sobre la vila va crear
l’Argentona moderna, obrint el poble pagès
als corrents arquitectònics i urbanístics de
l’època.
Si avui en dia aquest indret manté el
prestigi és gràcies a l’arquitectura modernista
i noucentista de transició, però també
per la infl uència de dos establiments que
l’han situat al mapa dels plaers de la vida
moderna: el restaurant Can Baladia i Hotel
Vila d’Argentona.
El restaurant és en una casa projectada
per Puig i Cadafalch a fi nals del segle XIX. Els
interiors mantenen elements de decoració
originals que transporten al passat esplendorós
de la zona. El xef Eduard Saavedra
defi neix la carta com “una cuina que beu
de les arrels de sempre actualitzades amb
respecte i cura”.
L’Hotel Vila d’Argentona, l’antic can Solé
de tantes noces, ha capgirat el concepte
d’hotel tradicional. Avui és un hotel modern,
amb un disseny vanguardista digne dels
grans establiments. |
|
 |
|
