Ara fa un segle, mentre, com era d’habitud, a les estovalles de la burgesia barcelonina es brindava amb vi d’Alella pel futur del catalanisme polític acabat de néixer, els viticultors del Maresme es reunien al voltant d’una taula molt més humil per fundar la Cooperativa Alella Vinícola, que els havia d’ajudar a salvar les explotacions després de la desaparició de la fl ota de la comarca que fi ns llavors havia exportat els seus vins a Amèrica. Per als modestos productors de la vila allò era l’ara o mai. Els pares s’havien arruïnat per culpa de la fi l·loxera uns trenta anys abans. Ells, gràcies als ceps americans immunes a la plaga, havien recuperat els conreus, però no comptaven que els fallés la logística, un concepte inexistent en l’època però els resultats de la qual bé es van fer notar. Seixanta anys després d’aquella iniciativa les vinyes s’enfi laven fi ns a dalt de tot de la serralada litoral, al turó d’en Galzeran (485 m) i al de Figuerals (473 m), buscant els ter renys més secs i erosionats, perquè són els que donen millor raïm. El nom Alella era tan conegut que fi ns i tot l’escriptora més infl uent del segle XX, Virginia Woolf, assegurava que tot sovint prenia una copa d’un Alella sec i generós: mai un vi andalús, Allella, pronunciava l’autora de Les hores. A meitats dels anys setanta, però, els vinyars estaven en ple retrocés, la producció minvava de manera alarmant, i arreu on secularment hi havia hagut ceps apareixien xalets, fi ns a dalt d’algun turó també. Arribada la democràcia als ajuntaments, Alella tenia una vintena d’urbanitzacions sense legalitzar. Una nova plaga s’havia instal·lat al municipi. Avui la Denominació d’Origen Alella, amb 560 hectàrees plantades i un prestigi en augment, està en procés de recuperació tant de la producció com de la qualitat. Mentre malda per que s’ampliï la superfície de la DO cap al nord de la comarca, els sis cellers associats ofereixen alguns dels productes més coneguts i difosos arreu del país com el cava Parxet o el Marfi l d’Alella Vinícola. El nom Alella recupera el protagonisme tant entre el sector com entre els consumidors, i això es nota a les façanes de les cases, als aparadors de les botigues i a la polidesa dels carrers de la vila. Si avui Alella és un poble noble, culte i ric, és, en bona part, perquè ha sabut mantenir lligada la seva història a la del vi. El turó d’en Galzeran torna a estar entapissat fi ns al capdamunt de joves ceps que desafi en amb fermesa la pressió urbanística. Fa goig passejar pel camí que travessa la serralada i contemplar com el sol i la humitat del mar proper van transformant a poc a poc els tendres sarments en un dels més bells fruits de la terra. Al fons, estesa al llarg d’una mica més de nou quilòmetres quadrats entre la conca dels torrents de Coma Clara i Coma Fosca, la població viu el seu temps desvetllada i tranquil·la. Arribar al centre del poble des dels turons és tan senzill com lliscar per carrers silents amb noms de comarques fi ns a l’artèria principal, el carrer de Mas Coll; sempre s’estructuren així els vials de les urbanitzacions. En un moment som davant del poderós, i una mica paorós, edifi ci de les Escoles Pies. Llavors ja es pot dir que som a tocar del poble. Una passejada ombrívola sota immensos plàtans, Coma Fosca avall, ens mena al nucli antic, on l’agitació normal de la vida i el comerç d’un municipi de 9.000 habitants conviu amb racons d’una calma enyoradissa. A Alella hi ha una vitalitat comercial tradicional i ben viva. Hi ha molts restaurants (on hi ha per beure també hi ha d’haver per menjar, oi?), i algunes botigues que recorden la seva antigor amb noms com Antiga Casa Librada o Can Jana des de 1888. Sortint del centre riera avall, la modernitat pren forma de noves promocions de pisos i ha creat una plaça amb frankfurts, comerços moderns i brogit de jovent. Uns quants carrers del centre, com el del doctor Corbera, el del Mig, el d’en Comas o el que té el curiós nom, però lògic des de la perspectiva històrica, de l’Empedrat del Marxant, estan bellament empedrats. Alguns, com el de Santa Teresa, es recargolen sobre si mateixos i acaben en preciosos patis gairebé particulars o en estretes andrones per on un dubta de passar-hi, més que res per no fi car-se en casa aliena. En un altre dels carrers del centre, el de Josep Anselm Clavé, hi ha una placa que recorda que en aquella casa hi va fer estades Antoni Gaudí entre 1880 i 1890; un motiu d’orgull per al poble, segons es pot comprovar per un monòlit que ho evoca. Fruit d’aquests sojorns de joventut, el genial arquitecte va dissenyar alguns mobles que es conserven, i va projectar, l’any 1883, una capella del Sagrament per a la parròquia alellenca que mai no es va realitzar. Alella és vila de petges singulars que han marcat la seva història, fesomia i avenir. Una de les més conegudes és la de la família Fabra, els marquesos d’Alella. Ferran Fabra i Puig, industrial tèxtil (associat amb l’anglès Coats, qui diu que la Woolf no va conèixer el vi d’Alella gràcies a aquesta relació?) i polític lliberal, alcalde de Barcelona fi ns al cop d’estat de Primo de Rivera, va ser impulsor i mecenes del celler de L’Alella Vinícola i va fer edifi car les primeres escoles públiques que porten el seu nom. Com porta el nom dels germans Lleonard el mas familiar, avui seu de la Casa de Cultura. En Salvador va ser espia en favor de la causa catalana durant la Guerra de Successió, i tant ell com el seu germà Francesc van morir en defensa de les llibertats de Catalunya. La biblioteca municipal també té la petja d’un altre fi ll il·lustre, el pedagog lliurepensador i fundador de l’escola moderna Francesc Ferrer i Guàrdia, màrtir de la repressió per la Setmana Tràgica. I encara podríem parlar de la nissaga Desplà, que ha donat des de consellers reials a rectors, de l’arquitecte Miquel Garriga o del patrici Antoni Borell, que va cedir la seva fi nca per fer-hi l’Escola Pia. El que tenen d’excepcional tots aquests alellencs il·lustres és que, a banda d’excel·lir en diversos episodis de la història del país, mai no van oblidar el seu poble. Pertot hi ha senyals de la seva fructífera dedicació al seu favor; fet que omple de merescut orgull la vila i motiu pel qual Alella els té sempre presents. Amb fi lls així i aquest devessall de vi, que sempre és la vida, no trobeu lògic que jo vegi Alella com una vila noble, culta i rica? Acabo la ruta allà on la començo, amb la memòria a les antigues botes i els ulls als moderns cubs d’acer de L’Alella Vinícola. El magnífi c restaurant que hi ha a l’edifi ci històric del celler, obra de l’arquitecte modernista Jeroni Martorell, és el lloc idoni per pensar sobre la vida que hi ha en una copa de vi. Els alellencs ho fan de fa segles.   Alella and its life-giving wine From the About a century ago, as was the custom at the time, at the tables of the Barcelona middle classes, a toast was drunk with Alella wine for the future of political Catalanism which had just been born. At the same time the winegrowers of the Maresme got together round a much humbler table to found the Cooperativa Alella Vinícola (Alella Winegrowers Co-operative) which was to save their vineyards after the disappearance of the local fleet which, up till then, had carried their wines to America. For these modest winegrowers it was a case of 'now or never'. Their parents had been ruined by a plague of the phylloxera pest thirty years before. The younger generation had managed to recover, thanks to young American vines which were immune to the plague. However, they hadn't taken into account logistical problems, a concept which didn't exist at the time, but which certainly caused them a few headaches. Sixty years after that initiative the vineyards were moving up the mountains along the coast, looking for the driest and most eroded land, which gives a better grape. The name of Alella had become so well known that even the writer Virginia Woolf said that she often had a glass of 'dry and generous Alella'; or Alela as the author of The Hours pronounced it. However, in the middle of the sixties, the vineyards were decaying; production was down to an alarming low, and in place of young shoots there were now houses. The town was dealing with a new type of plague. Today, with 560 hectares planted, and growing prestige, both the production and the quality of the Denominació d'Origen (appellation d'origine) Alella are going through a process of recuperation. While these winegrowers are making every effort to have the area of the appellation d'origine extended further north, the six associated wine cellars offer some of the most widely known products from around Catalonia, such as Parxet cava or Marfil d'Alella wine. The name Alella is recovering its prominence in the wine sector as well as among consumers, and you can see evidence of this on house-fronts, in shop windows and in the cleanliness of the village streets. If today's Alella can describe itself as noble, cultured and wealthy it is mainly due to the fact that it has been able to keep its own history and the history of its wine inextricably linked. Galzeran Hill is again carpeted with young plants, which help it to hold back the pressure of urban development. It makes your heart sing to walk along the path which crosses the mountains and contemplate how the sun and the humidity from the nearby sea transform the tender shoots, little by little, into one of the earth's finest fruits. At the other end, spread over a little more than nine square kilometres between the basin of the Coma Clara and Coma Fosca streams, the population of Alella lives happily and peacefully. Getting to the centre of the village from the hills is simply a case of slipping along the quiet streets, all named for places in the region, until you reach the main artery, the street called carrer de Mas Coll. The streets are laid out in the traditional way of urban areas here. In just a moment you find yourself in front of the imposing, if not a little scary, Escoles Pies building. From here you are just a stone's throw from the town centre. A shady walk up Coma Fosca, under immense plane trees, takes us into the old part where the daily hustle and bustle of life, and business of a town with a population of 9,000 carries on, interspersed with periods of longed-for calm. Alella has a traditional and very much alive commerce. There are lots of restaurants and shops which recall its age with names like Antiga Casa Librada or Can Jana, which date from 1888. A few of the streets in the centre, such as Doctor Corbera, del Mig, d'en Comas or the one with the strange, but historically logical, name of l'Empedrat del Marxant, are beautifully paved. Some, such as Santa Teresa, wind into themselves and lead to gorgeous, original patios or into narrow alleyways you're not really sure you should go down in case you walk into somebody's house. In another of the streets in the centre of town, Josep Anselm Clavé, there is a plaque which commemorates the fact that between 1880 and 1890 Antoni Gaudí stayed there several times: a great source of pride to the town if the monument to him is anything to go by. During his visits as a young man, this brilliant architect designed several items of furniture that are still around today. In 1883, although it was never built, he designed a sacristy for the Alella parish church. Alella is a town where special people have left their mark, which in turn mark its history, its appearance and even its future. One of the best known comes from the Fabra family, the Marquis and Marchioness of Alella. Ferran Fabra i Puig, who was a textile industrialist and liberal politician as well as Mayor of Barcelona up until Primo de Rivera's coup d'état, was the patron and driving force behind the Alella Vinícola cellar, and was also behind the building of the first state schools that bear his name. Or the family farm, today the seat of the cultural centre, which bears the name of the Lleonard brothers. Salvador was a pro-Catalan spy during the War of Succession, and he, like his brother Francesc, died defending Catalonia's freedoms. The town library also bears the mark of another illustrious son; the pedagogue and founder of the modern school Francesc Ferrer i Guàrdia, and martyr to the repression of the Setmana Tràgica (Tragic Week). We could also mention the dynasty Desplà, which has spawned everything from royal councillors to rectors, the architect Miquel Garriga or the patrician Antoni Borell, who gave up his estate to found the Pia school. What is exeptional about these illustrious citizens of Alella is that, apart from excelling during various periods of Catalonia's history, they never forgot their town. All around there are signs of their fruitful dedication, which fills the town with pride and keeps them forever present. With sons like this and its constant flow of life-giving wine, is it any wonder that, for me, Alella is a noble, cultured and wealthy town?   La vall de Rials, la sensació Passat l’institut i el bosquet que hi ha al davant, la fesomia d’Alella pren tota la força de la seva història i tradició. La mirada es perd ferida com la de Stendhal per una vellesa insubornable i la ment i l’esperit s’obren a tots els vents. Som a la vall de Rials, un modest accident geogràfi c que els cartògrafs anomenen fondal, però que cobert de vinyes fi ns a les primeres cases dels veïns Teià i el Masnou, i amb el modern edifi ci vermellós com la terra del celler Roura al mig, té una dimensió tellúrica capaç d’arrossegar amb la seva força l’ofec de l’entorn urbà que l’encercla. Els cellers Roura es van crear a primers dels vuitanta apostant per varietats de raïm forani per fer uns vins més contemporanis. Avui fan vins i caves de prestigi reconegut que deixen al fons del vel del paladar un regust de mar ineludible, però també un record del sorreig granític que dóna consistència i batec a aquest racó de paradís. Pensar que la vall va estar en perill de desaparèixer sota el jou de les urbanitzacions posa, simplement, la pell de gallina. Aneu-hi, resteu en silenci, respireu a fons, exhaleu l’olor de vi, que és la sentor de l’existència plena. Itinerari Turó d’en Galzeran Riera de la Coma Fosca. Can Magarola Celler Cooperatiu Alella Vinícola Can Lleonard Record de Gaudí [web creada per càpsula media]