La petja romana al Maresme va ser tan profunda que va defi nir per sempre la civilització d’aquestes terres. En la seva expansió per la riba mediterrània l’Imperi va escollir aquesta llenca de terra per crear-hi ciutats (Baetulo, Iluro), fer-hi passar rutes com la Via Augusta i establir-hi centres de producció i de comerç. Les vil·les romanes, de les quals s’han trobat restes pràcticament a tots els pobles, van ser les precursores dels masos i les explotacions agràries que van portar el progrés fi ns a la meitat del segle XX. En algunes platges hi van crear drassanes i bases per a la navegació. Teià i el Masnou en són dos exemples encara ben vius avui. A banda i banda de la riera que, convertida després en camí, s’enfi la suau fi ns al coll de Clau, Teià respira encara avui, tot i l’inevitable creixement urbanístic, un cert i agradable ambient pagès. Masos com cal Nadal, cal Senyorcinto, cal Barrera (on va néixer el biòleg Jacint Barrera i Arenas) o cal Monac, alguns encara amb portalades dovellades, torres de guaita o ferms murs amb contraforts, mostren un passat esplendorós de treball i progrés en harmonia amb la terra. Sens dubte, el millor passeig per Teià és el que, enllaçant un mas amb l’altre, us porti des de la creu de terme, a can Llauradó (aviat biblioteca municipal), fi ns a can Lladó o ca l’Uriach, sense deixar de passar pel bell carrer de les escales, i encara acostar-se després fi ns al Sagrat Cor, una copia del cèlebre Crist de Corcobado de Rio de Janeiro exòticament enclavada al vessant sud de la muntanya. Però Teià no vol oblidar qui és i d’on ve i, tant aquests masos, com els de can Godó, fi nca dels comtes on no fa tants anys encara es venia vinagre, can Wertheim, can Bru, can Pol (casa feudal dels senyors de Teià) o can Padellàs i can Torrents, són part viva del patrimoni urbà de la vila des dels segles XVI-XVIII, quan es van construir la majoria; i símbols insubstituïbles sense les quals no s’explica ni la història ni la realitat actual del poble. Teià no arriba als sis mil habitants. Les noves promocions d’habitatges, a tocar del Masnou, garantiran la conservació del centre històric, presidit per l’església dedicada a Sant Martí, bastida en estil goticorenaixentista l’any 1574 pel mestre d’obres Antoni Mateu. És clar que ni el poble que va aixecar l’actual temple, ni el que hi anirà a viure els pròxims anys, estaven en el pensament del comte Borrell quan, l’any 965, va cedir en testament la parròquia a la catedral de Barcelona; aquest va ser el moment fundacional de la vila. Però la vida d’una persona només és sospir, i de la Vil·la Taliano a la urbanització Sant Berger o les pistes que el club de tennis Barcelona té al poble, hi ha mil cinquanta anys d’història. L’any 1505 el Masnou era un barri format per quatre o cinc masos; tres segles després, el 1825, desaparegut el perill corsari, el raval de mar es va independitzar de Teià. Des de l’any 1817 tenia parròquia pròpia i l’any 1840 encara va créixer més en incorporar-se-li el barri Alella de Mar. La situació esglaonada de la vila vella, en un tossal enfront del mar, defi nia la seva irrenunciable vocació marinera. La platja del poble, en fort pendent i d’aigües profundes, va ser una extraordinària drassana natural, i va empènyer decididament als seus veïns a buscar al mar el seu progrés econòmic. A meitat del segle XIX, els tres mestres d’aixa construïen bergantins i pollacres d’entre 50 i 300 tones, però el que va popularitzar la gent de mar del Masnou va ser l’escola de nàutica inaugurada el 1860 i que nou anys després va passar a ser escola universitària fi ns al 1881, que va tancar. Per aquella època una tercera part dels habitants de la vila eren mariners: 73 patrons, 377 pilots i 468 mariners. Però l’augment del calat dels vaixells i el creixement del port de Barcelona van anar desplaçant l’estiba cap a la ciutat. El Masnou va sollicitar llavors del govern la construcció d’un port i, en no ser-li concedit, es va revoltar, renunciant al títol de vila i deixant de fer-hi mercat. Avui el port del Masnou, construït als anys setanta i ampliat més recentment, no és només un dels centres de navegació esportiva més importants del país, bressol de nombrosos campions de vela, sinó el principal símbol del poble i un dels indrets de passejada obligada. A l’horabaixa, amb el sol rogenc amagant-se darrera el dic i la música que fa la brisa acaronant els pals majors dels velers i llur cordam, descobrireu com la tradició marinera del Masnou dóna a la vila una personalitat única i sanament envejable pels pobles veïns. Aquesta manera de ser s’escampa, lògicament, pels carrers del nucli antic, tan desconeguts per molts com suggeridors. Des de la plaça de la Llibertat, on hi havia una torre de guaita, busqueu la petita plaça Bertran, presidida per ca l’Indià, les escales que pugen cap a Sant Francesc d’Assís i les del Rector Pineda fi ns a l’església de Sant Pere, obra del masnoví Miguel Garriga, acabada pel fi ll i el nét. Amareuvos de brisa marina a la balconada de la plaça, un impressionant mirador damunt el centre històric; no deixeu de contemplar la Casa Benèfi ca, obra de Gaietà Buïgas, autor del monument a Colom, i perdeu-vos després per les raconades i escales de carrers com Roig, Sant Pau, Santa Anna o Sant Josep. Tot és a mà, com els petits jardins de les cases de poble del carrer Sant Pere o el carrer de Lluís Millet on, fi ll d’un capità, va néixer el 1867 el fundador de l’Orfeó Català. Després torneu a la carretera i busqueu el Masnou més cosmopolita del Casino i el seu majestuós teatre, de l’edifi ci vuitcentista de l’Ajuntament, obra també de Miguel Garriga, del centenari estanc amb un taulell fet amb caixes de puros vinguts d’Amèrica o de la casa neoàrab, obra de Pere Andreu, que acull ara la Casa de Cultura. El Masnou no s’acaba mai, i quan sembla que sou al fi nal, és que heu arribat a Ocata, un barri amb personalitat pròpia des de la seva fundació, deguda a uns pescadors de Leucata que s’hi van establir, i d’aquí va venir el nom. Avui Ocata és un confortable barri residencial, amb llocs tan interessants com la plaça d’Ocata, on hi ha el mercat vell i l’antiga Mi na, ara un museu. En aquesta plaça va morir sobtadament el dirigent de CiU Ramon Trias Fargas quan pronunciava un míting. Malgrat aquest trist record, però, Ocata és un indret tranquil, una mica metàfora d’aquell Maresme benestant d’abans de la Guerra. Cap al nord queden encara les naus de ca n’Humet, edifi ci modernista de Francesc Guàrdia que va allotjar una impremta propietat d’Eduard Domènech i Muntaner, i els espectaculars jardins de can Caramar, però aquesta és una vila que va ja molt més enllà del tossal on va néixer el Masnou dels mariners.   Teià and el Masnou As it moved along the Mediterranean coast the Roman Empire chose the Maresme as the place to create cities such as Baetulo or Iluro, as well as building roads such as the Via Augusta and establishing commercial centres. The Roman villas were the predecessors of the country houses and farms that would bring progress to the area right up until the middle of the 20th century. Some of the beaches were chosen to build harbours and sailing ports. Teià and Masnou are two examples of this which are very much alive today. From one end of the riera to the other, Teià gives off an air of the countryside. Farmhouses such as cal Nadal, cal Senyorcinto or cal Monac speak of an incredible and hard-working past, as well as progress in harmony with the land. Without a doubt the best way to make your way through Teià on foot is to walk from one farmhouse to the other from the creu de terme at can Llauradó until can Lladó or ca l'Uriach where you can walk up the beautiful steps. In 1505 Masnou was a neighbourhood of four or five farmhouses; three centuries later, in 1825 it declared its independence from Teià. The town's beach formed an extraordinary natural harbour which pushed its inhabitants into looking to the sea for economic progress. Around the middle of the 19th century sailing ships of between 50 and 300 tonnes were built. However it was the sailing school, founded in 1860, which brought popularity to the sea-faring people of Masnou. At that time a third of the population of the village were sailors. Today Masnou harbour, built in the 70s and recently extended, is not only one of the most important sports harbours in the country but also one of the symbols of the town and a place every visitor must see. Masnou's character can be felt, logically, in the streets of the old town. From the plaça de la Llibertat look for the plaça Bertran, on from ca l'Indià, the steps which lead up to Sant Francesc d'Assís and those of Rector Pineda, leading to Sant Pere church. Feel the sea air from the square's balcony, an impressive viewing spot right in the historical centre. Don't forget to look at the casa Benèfica, designed by Gaietà Buïgas. Lose yourself among the alleyways and steps of streets with the names of Roig, Sant Pau, Santa Anna or Sant Josep.   La vida al Museu de Nàutica Rafael Vallbona La intensa relació del Masnou amb el mar, des dels vestigis romans de cal Ros de les Cabres fi ns a l’actual club nàutic o el més jove Club Vent Ocata, passant per les drassanes, mestres d’aixa, escola de nàutica, pilots i gent de mar i llurs costums i maneres de viure, constitueixen la col·lecció del Museu de la Nàutica. La millor manera d’entendre la vocació marinera que ha modelat la vila actual des de temps immemorials és visitant aquest centre. D’instal·lacions massa modestes, invisible si no es coneix l’indret, el Museu és atractiu, amè, d’una factura exquisida i pedagògicament imprescindible per conèixer la personalitat de la comarca. El Museu es va inaugurar el 1962, impulsat per un grup de ciutadans. Es va dir Museu Històric i Arqueològic fi ns al 1990, quan es va canviar el nom pel de Museu de Nàutica. Avui disposa fi ns i tot d’una escola de maquetisme naval, a més d’una interessant col·lecció de maquetes donada per Xavier Badia. Des del 2001 és a la tercera planta de l’edifi ci Centre. Us garanteixo una tarda agradable i aprofi tada si el visiteu. I si hi aneu un diumenge al matí, com que agafareu gana de peix, baixeu al port, dineu al restaurant Enrico i fareu jornada completa. Itinerari El Turó de la conreria Cementiri de Tiana Casa i jardí de Lola Anglada Els carrers de Tiana El barri de pescadors El barri d'estiueig de Montsolís [web creada per càpsula media]