Els pobles els fan les persones, perquè són elles les qui aixequen les pedres que queden. Aquesta idea, a Vilassar, és un axioma. Perdent les passes entre el ric patrimoni de les dues viles aprendrem el secret més ben guardat de qualsevol lloc: per què algú el va triar per fer-hi un poble. De Vilassar se’n coneix existència documental en una escriptura de l’any 978 on s’anomenava el lloc de Villazari; però la voluntat d’establir-se en aquest indret és molt més antiga i va de muntanya a mar. D’assentaments prehistòrics, a Vilassar, n’hi ha de ben antics; els Rocs d’en Sardinyà, datats entre 5.000 i 3.500 a de C, i els sepulcres de la fossa del Ravalet, d’entre el 3.500 i el 2.000 a de C. Però la mostra més coneguda de les primeres cultures del lloc és el dolmen de la Roca d’en Toni, situat a 380 metres d’alçada, just a la carena de la serralada, i presidint la balconada sobre del litoral, a la zona de can Boquet. Diem que és aquí on comença Vilassar, i si camineu uns centenars de metres fi ns al mas del mateix nom, hi trobareu una altra joia com és la capella de Sant Salvador, documentada l’any 1303 i amb un absis preromànic. No us en cansaríeu de trobar la petja dels fundadors del municipi. Al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, a can Banús, hi ha una extensa mostra dels 7.000 anys d’ocupació humana d’aquest territori, fruit dels treballs que els actius membres del Museu Arxiu fan des de fa dècades. Però la mirada reclama que les passes del viatger davallin pel camí de pedra seca, més baix i obac, o pel que mena a l’ermita de Sant Sebastià, al límit amb Cabrils, una petita construcció datada el 1570. Aquest camí és més solell, i projecta una de les mi llors panoràmiques sobre la vall on s’assenta la vila que s’enfi la serralada amunt. Un simple cop d’ull i ja ens fem una idea ben clara del que han fet els vilassarencs al llarg de la seva història: aixecar un poble on poder treballar. A cap altre municipi de l’interior de la comarca, els antics, el senyal del treball es veu tan clar i mostra un patrimoni tan ric com a Vilassar. La primerenca torre al voltant de la qual s’agombolaven algunes cases i, cap a 1519, una església de la qual la Guerra Civil només va deixar la porta lateral, va esdevenir amb el temps castell de la família Bosch, o des Bosch (senyors de Burriac i després marquesos de Moià), amb murs amb merlets, fi nestrals gòtics i vestigis del pont llevadís. Aquest és l’epicentre de la vila i símbol d’aquell primer poble pagès que va maldar per alliberar-se del domini feudal i, amb el treball de la terra, dignifi car llur vida. Va ser incorporat a la corona l’any 1480. Can Sabater, al carrer del Nord, el ja esmentat can Banús, ca l’Isern, avui rectoria, en són senyals ineludibles. Al carrer de la Font de la Teula, un dels més bells i tradicionals del poble presidit per la font que li dóna nom, hi ha can Massiques, i a la part baixa del terme, es veu venint des de Premià de Mar, can Maians destaca majestuosament per la torre de guaita. Primeres indústries A partir del segle XVI el poble comença a prendre forma. Uns carrers s’escampen pels voltants del castell, d’altres formen un tímid eixample. Al carrer Nou o al d’en Pujol s’instal·len menestrals dels ofi cis més diversos. El camp ja no és l’única forma de progrés econòmic; a Vilassar en són conscients. Fusters, vidriers o boters donen una nova empenta al poble, un progrés que pren una nova forma a primers del XIX amb la implantació de les primeres indústries. Cal Garbat, amb una espectacular xemeneia; can Manyer, la més gran del poble mig enderrocada ja, la fàbrica de les Sedes; la fàbrica de la Tela o Can Ribot constitueixen el Vilassar de Dalt obrer i actiu que coneixem avui i doten la vila d’una trama urbana que converteixen el passeig en autèntica síntesi de la història obrera del país, amb estralls de la Guerra de Successió, saqueigs carlins, bombardeigs de la Guerra Civil i lluites sindicals durant la clandestinitat incloses. L’any 1785 Carles III va crear un nou municipi format per uns 150 edifi cis del nucli mariner de Vilassar; el va segregar del poble mare i les raons encara duren avui. Però això, al viatger li importa ben poc. El que volen les seves passes és sentir l’eco dels carrerons dels voltants de la Torre d’en Nadal, construcció del segle XVI destinada a guaitar la presència de pirates i corsaris, perdre’s per les andrones, aquests estrets passos entre cases tan típics de la vila i que, de tan minúsculs i domèstics, semblen passadissos de cases particulars, quan no et menen directament a un pati o a una colònia on la vida és més al carrer que dins les cases. Però Vilassar de Mar és molt més que un nucli segregat. Els antics xalets del carrer Sant Pau com can Viladomiu, can Matamala, can Bassa, casa Ferrés i Puig, bastida damunt d’un antiga fonda i on l’arquitecte va tenir l’estudi, o casa Fornas; les cases d’indianos com cal Vicentó, al carrer Montserrat; casa Marimon, al carrer Rosa de Lima, o cal Negre, al carrer doctor Masriera, i les modernistes com ca l’Amat, al carrer Sant Joan, indiquen, sens dubte, que Vilassar de Mar ha estat, i és encara, un poble burgès, en el millor sentit noucentista del terme; no en va hi ha qui assegura que Eugeni d’Ors va trobar la Ben Plantada entre les fi lles dels visitants de primers de segle que anhelaven els banys a mar. Però no tot s’acaba amb els estiuejants, tot i que el mateix Francesc Cambó en fos un dels il·lustres. Vilassar de Mar és un poble cohesionat, i això es veu passejant pers carrers com els de Sant Roc, Sant Ramon, Sant Josep, Rosari o Sant Ignasi, conegut popularment com el carrer dels balcons. Són carrers amb cases de mig cós que, bastides per mestres d’obra del segle XIX, la població s’ha assentat, viscut i mort, parit fi lls i format nissagues. Als tres museus –el de la Marina, el Monjo i el de la Mina Vella–, hom pot conèixer la història de la vila, l’empremta de fi lls il·lustres com l’escultor Enric Monjo i els 150 anys d’exis- tència d’una de les companyies d’aigües més antigues de l’Estat. La fl oricultura Però el que ha fet internacional a Vilassar són els conreus de fl or. L’any 1921, el fl oricultor Beniamino Farina va encetar el conreu de clavells tal com feia a la seva Riviera nadiua. Avui, els hivernacles fan, a vista d’ocell, un mar intern que s’escampa pel terme i arriba fi ns a Premià. El modern mercat de la Flor és el millor símptoma del progrés econòmic que l’exportació fl oral ha portat a la vila en tres quarts de segle. El clavell és ja part de la història, avui la tecnologia i la recerca han convertit el que era una activitat agrària en una potent indústria.   The workers, middle classes and flower-growers of Vilassar Although the first mention of Vilassar appears in a document which dates back to 978 when the place was called Villazari, the desire to set up home there dates back even further. The best-known structural example of the first cultures of the area is at la Roca d'en Toni, on the crest line of the mountain range and this is where Vilassar begins. But La mirada encantada invites the traveller to walk down along the lower and shadier dry-stone path which leads to the hermitage of San Sebastià which is on the sunnier side. The very first construction, surrounded by a few houses and, in about 1519, by a church of which only the side door remains, eventually became the Bosch family's castle (lords of Burriach and then marquises of Moià) and is a gothic fortress with large windows. This is the epicentre of the village and symbol of that very first farming town which joined the crown in 1480. Can Sabater or ca l'Isern, now a rectory, are both unmistakably symbolic. From the XVI Century the town really began to take shape. Streets grew up in a scattered fashion around the castle and a timid suburban spread developed. In Carrer Nou or d'en Pujol a wide range of trades began their evolution. Progress took on a different form with the arrival of industries at the beginning of the XIX century. In 1785 Carles III created a new conurbation made up of about 150 buildings belonging to Vilassar's seafaring community and segregated it from the original town. The traveller is drawn to the echo of the alleyways around the Torre d'en Nadal, a XVI-century construction designed as a look-out for pirates. But Vilassar de Mar has more to offer. The chalets in carrer Sant Pau; the Indiano (locals who'd made their fortune returning from South America) houses like cal Vicentó, carrer Montserrat and modernist buildings like ca l'Amat, in carrer Sant Joan, are proof of the fact that Vilassar de Mar was, and still is, a bourgeois town in the best noucentista (cultural-political movement at the beginning of the XIXth century) sense of the word. However, it is the cultivation of flowers which has made Vilassar internationally renowned. The modern flower market is the best example of the economic progress.   El llegat de Guastavino L’estació Central de Nova York, el Carnegie Hall, la catedral Saint John the Divine, la biblioteca de Boston, el Museu Nacional d’Història Natural de Washington i fi ns a 360 edifi cis arreu dels EUA tenen una característica comuna a la del teatre de La Massa de Vilassar de Dalt: la cúpula central és feta de maó vist i morter clarament inspirada en la tradicional volta catalana. L’arquitecte d’aquest prodigi de la construcció moderna va ser Rafael Guastavino (València 1842-1908), que va aixecar el teatre de Vilassar entre 1880 i 1881, el qual va ser la seva darrera obra a l’Estat abans d’emigrar a Amèrica. L’Institut de Tecnologia de Massachusetts te una càtedra dedicada a l’arquitecte (www.guastavino.net), però aquí va ser gairebé desconegut per a la majoria de ciutadans fi ns que, amb motiu de la restauració del teatre, el 2002, es va reivindicar la importància de l’obra de Guastavino a Vilassar de Dalt. Avui en dia el teatre no només és seu d’una intensa activitat artística, també és lloc de pelegrinatge per a nombrosos estudiants d’arquitectura. La Massa és un símbol d’aquella burgesia, ja desapareguda, que creia en el país. Itinerari Dolmen de la Roca d’en Toni Carrer de la font de la Teula Can Manyer Carrer Sant Pau / Camí Ral Museus de la Marina i de la Mina Vella Mercat de la Flor [web creada per càpsula media]