Assentades damunt la fèrtil
plana de terres d’al·luvió
que la Tordera ha anat dipositant
durant segles, Santa
Susanna i Malgrat de Mar
van ser pobles agrícoles molt rics que el
turisme va transformar ja fa anys, però que
encara mantenen una personalitat agrària i
pobletana que, avui, és la base de l’encís
que creen en la mirada del viatger.
Feixes i càmpings, hotels i torres de
guaita, caminals i aparcaments, el paisatge
quotidià dels dos municipis de la plana de la
Tordera es mou en un delicat equilibri entre
el nou i l’antic que no sempre resulta fàcil
de mantenir. Riu enllà, altres municipis no
han pogut mantenir el batec propi i original
necessari que faci glatir encara un mínim
alè de personalitat, de vida rica i plena.
Malgrat de Mar i Santa Susanna sí. Que
el visitant ho comprovi, que deixi vagar la
mirada des dels contraforts rurals de la
serralada del Montnegre fi ns a la platja que
conforma els llavis pels quals la Tordera, el
riu del Maresme, besa el mar.
La història ha estat amable amb les dues
viles. Masos i pagesos, senyors feudals i
castells van confegir l’avenir d’aquestes
terres fl uvials fi ns a la independència municipal.
Després, la riquesa del territori va
bastir una rica societat pagesa. La industrialització
i el turisme, ajudats per les bones
comunicacions de la plana, van acabar
de dissenyar un perfi l social i paisatgístic
amable per al viatger, atractiu per al simple
turista i, tot i que no exempt de confl ictes,
obert al futur per al vilatà.
Del Montnegre al mar
L’origen de Santa Susanna és a l’estreta
vall que baixa del Montnegre. I no és només
l’origen geogràfi c, també ho és l’històric.
Es tracta d’un territori humanitzat des
d’antic, farcit de masies d’una arquitectura
notable com ara Can Rossich o can Clavell,
que anuncien el caràcter agrari i ric de la
vila, però també parlen de l’antiga divisió
territorial que exercia la llera de la riera; a
una banda, els pagesos que estaven sota
la jurisdicció del castell de Montpalau i a
l’altra els que quedaven sota el domini del
castell de Palafolls. I encara més, els del
nord pertanyien a la parròquia de Sant
Pere del Riu i els de la part baixa a la de
Santa Maria de Pineda. Després hi havia
la petita burgesia local, els de la casa de
Pineda, de Menola o els de Camòs, però
el seu poder era limitat.
Però aquesta intensa vida administrativa
i política no va cristal·litzar fi ns a l’any
1835, quan el govern progressista liberal
de Mendizábal va donar independència
municipal a Santa Susanna. La vida pagesa
va aconseguir ésser reconeguda com a entitat.
La mirada troba fàcilment en aquestes
raconades humides de la vall el rastre de la
personalitat d’un poble que ja se’n sentia
molt abans de ser-ho. Va ser així també com
la població va anar vertebrant la plana. Can
Ratés, Mas Galtés o Can Fluvià van deixar
de ser indrets isolats per ser pols a partir
dels quals va créixer el poble.
Avui, el Parc del Colomer, amb l’espectacular
pavelló poliesportiu davant de la
capella de Santa Susanna, i el nucli al
voltant de la menuda plaça de l’ajuntament,
confegeixen el nucli de la vila, un centre amb
una mica de tot; cafeteries,comerç, serveis...
Després, a l’altra banda de la carretera i
enllà del pont que, com una portalada, ens
diu que som a Santa Susanna, el record
medieval es converteix en un cosmopolitisme
d’hotels que, del petit establiment dels
anys seixanta, han passat a convertir-se en
destinació turística de qualitat reconeguda
i prestigiada internacionalment. La construcció
d’un centre ecumènic únic per la
seva originalitat, farà de Santa Susanna una
destinació privilegiada en el nou concepte
de turisme religiós.
El passeig dels pins aboca el viatger a
les platges del poble, llenques de sorra
de vuit-cents metres cadascuna. Les
Caletes, les Dunes i la de Llevant són els
tres espais semiurbans que, perfectament
equipats i nets, atrauen milers de visitants
de mig món.
Però el viatger, pres de l’encant de l’entorn,
prefereix encara el record medieval de la
vila. Busca l’ermita del Sant Crist de Balasc,
encaixonada entre la carretera i la zona
hotelera, i busca la discreció de pagès.
La terra submergida
Tot i que el delta de la Tordera ha estat molt transformat
per l’ésser humà i els darrers anys de sequera
han eixugat la llera del riu, el punt de desguàs d’aquest
curt corrent fl uvial que neix al Montseny dota d’una
forta personalitat el territori que l’envolta.
La zona va pertànyer al llinatge de la baronia de
Palafolls fi ns a 1382, moment en què els Cabrera es
van fer càrrec de tota la jurisdicció. El barri va créixer
fi ns a assolir la independència municipal l’any 1466,
amb el nom de Vilanova de Palafolls, tot i que
el nom popular Malgrat va acabar desbancant
l’ofi cial. La parròquia de Sant Nicolau (la
“catedral de la costa”, hem sentir a dir) no va
tenir la independència fi ns a l’any 1559. La
llegenda diu que el nom li ve dels presoners
francesos que van treballar de “mal grat”,
lògicament, aixecant el castell de la vila.
Però no deixa de ser una llegenda.
El carrer del Carme, amb l’ajuntament
i el mercat dels pagesos al costat, la
recollida placeta de Pau Casals i el ritme
calm de la gent, les dones que van a plaça,
l’urbà que renya amb complicitat local un
automobilista, dos homes que se saluden,
la gent que busca novetats literàries a la
Pilona, conserva encara un aire de poble
que, això sí, a l’estiu es transforma en un
guirigall multicolor per efecte dels turistes.
Si voleu després feu una marrada pel parc
de Can Campassol, nou pulmó verd de la
vila, però no deixeu de travessar aquesta
artèria principal de la vila per anar a buscar
al riu, la raó fi nal de ser de Malgrat.
Creuat pel tren que busca el litoral, el Pla
de Grau i el de Mas Bagès és on la mirada
del viatge pren sentit. Passes una fi lera de
cases i, just enganxada, una feixa d’escaroles
saluda els ulls a la vegada que els narius
resten envaïts pel perfum de cols, enciams,
bròquils i carxofes. És aquest el món de la
Tordera; treballadors en bicicleta, piles de
caixes de plàstic esperant ser omplertes
de cebes, un tractor i la penetrant sentor
d’adob natural per tot. Aquí la vida és tan
potent que ni els nombrosos càmpings de
primera línia de mar no la fan minvar. Són
poques ja les zones humides que resten a
la desembocadura de la Tordera; del rave
de mar, les llenties d’aigua o la boga a
penes en queden petitíssims vestigis, les
llacunes han estat dessecades, els canyissars
esclarissats i un espigó impedeix que
es formin les necessàries zones lacustres,
però una petita pineda amb tots els arbres
inclinats aguantant l’embat del vent, la sal i
els humans, indiquen clarament que hi ha
una vitalitat indestructible a tocar del riu.
|
 |
| |
Santa Susanna and Malgrat, lands of the delta
Situated above the fertile alluvial soil plains which the centuries have left behind in Tordera, Santa Susanna and Malgrat de Mar were agriculturally rich towns that were transformed years ago by tourism but which still retain the agricultural and village character.
Terraces and campsites, hotels and look-out towers, paths and car parks, the everyday landscape of the Tordera plain's two towns is a balance between the new and the old which isn't always easy to keep. Further along the river, other towns haven't managed to keep their personality in quite the same way, with the same full and rich life which Malgrat and Santa Susanna have. Visitors can see for themselves by looking from the rural buttresses of the Montnegre range down to the shoreline which forms the lips from where the Maresme's river, the Tordera, kisses the sea.
The origins of Santa Susanna lie in the narrow valley which comes off Montnegre and they're not just geographical, they're also historical origins. It's an area that has been inhabited from way back, covered in farmhouses which stand out for their architecture such as Can Rossich or Can Clavell, which advertise the rich agricultural heritage of the building. The peasant lifestyle became more than just that and in this way the population of the plains grew. Can Ratés, Mas Galtés or Can Fluvià evolved from being isolated places into areas that supported a growing population.Even though the Tordera delta has been greatly changed by humans and the river bed has dried up because of the lack of rainfall over the last few years, the outlet to this river, which has its source in Montseny, gives the surrounding area its strong personality.
Malgrat formed part of the baronetcy of Palafolls up until 1382 when Cabrera took over its administration. The area grew until it was granted municipal independence in 1466 under the name of Vilanova de Palafolls although the name by which it was generally known, Malgrat, eventually became its official name. The parish of Sant Nicolau (we've heard it called the cathedral of the coast) wasn't granted independence until 1559. Legend has it that its name comes from the French prisoners who worked unwillingly (Catalan: mal grat), logically, on the building of the town's castle.
|
| |
| Les torres de guaita |
Començant per la que acull l’estació de la RENFE, Santa
Susanna és el municipi de la comarca que conserva més
torres de guaita. Construïdes entre els segles XV i XVIII per
defensar-se dels atacs dels pirates, la raó de la proliferació
d’aquesta mena de construcció defensives és la mateixa
confi guració del municipi. Les terres d’al·luvió dipositades
per la Tordera van conformar una plana ampla i fèrtil, al
fons de la qual va néixer el
municipi. Aquest caràcter
obert al mar el va fer feble
i fàcilment assequible per
als pirates que, de tant en
tant, assaltaven la costa
maresmenca, també d’accés
senzill gràcies al seu platjol
baix i recte. Els sarraïns ho
tenien molt més fàcil a Santa
Susanna que no pas a viles
més grans o als poblets del sud, entaforats al cul de valls
estretes, d’accés complicat i defensa més fàcil.
Actualment se’n conserven cinc, d’aquestes torres: Mas
Galtés, Vall Xirau, Torre del Mar, Can Ratés i Can Fluvià,
totes de planta circular tret de la de la darrera, de base
quadrada i adossada al mas. La Torre Montagut, del segle
XIX, era una torre destinada a la telegrafia òptica que enllaçava
amb la de Calella. Els
grans masos rics del poble
eren un botí llaminer per
als pirates. |
|
 |
|
|
|
|
 |
 |
 |
| Itinerari |
 |
Desembocadura de la
Tordera |
|
Parc del Castell |
|
L’avinguda dels Pins |
|
Can Ratés |
|
Centre BTT |
|
|
|
