El mar com a porta oberta a
noves cultures i costums,
el creixement econòmic del
comerç, els indianos aportant
noves maneres d’entendre la
vida, el taller de Lluís Domènech i Montaner
treballant en projectes com el palau de la
Música o l’hospital de Sant Pau, la innovació
tècnica i pedagògica en teixits de punt, els
primers estiuejants, les transformacions
econòmiques i socials que van portar, la
creació dels estudis d’hostaleria o els fogons
internacionals de Carme Ruscalleda
són elements que han jugat a favor de
Canet i Sant Pol de Mar, convertint dos
pobles mariners en viles protagonistes de
la modernitat.
En el vèrtex just entre la tradició i el
futur, els dos municipis aposten avui per
mantenir l’audàcia emprenedora dels antics
mariners, comerciants i hostalers que els ha
posat en una situació de privilegi. Canet de
Mar i Sant Pol aposten tant per renovar la
indústria del turisme, modernitzant-la, fentla
més sostenible i projectant-la de nou al
món, com per mantenir el seu ric patrimoni
i consolidar i rellançar si cal el caràcter de
municipis educadors amb l’Escola Universitària
d’Enginyeria Tècnica en Teixits
de Punt de Canet i l’Escola Universitària
d’Hostaleria i Turisme de Sant Pol. Voleu
més modernitat?
Una llarga tradició cultural
Hi ha pobles que escriuen la seva història
a còpia d’empremtes culturals, Canet n’és
un. Ni la majoria dels assistents als festivals
de cançó i de rock de Canet als anys setanta
sabien gran cosa del passat modernista de
la vila, ni Lluís Domènech i Montaner, que
va viure i treballar a la casa que porta el
seu nom a la cruïlla de les rieres Gavarra,
Buscarons i Sant Domènec, no va sospitar
mai que, anys a venir, milers de joves farien
cap al poble per escoltar alguns dels millors
artistes de la seva època. I malgrat tot, Canet
de Mar és hereva d’una llarga tradició
cultural que ha deixat un pòsit patrimonial
únic al país. Res no queda d’aquell espai
mític anomenat Pla d’en Sala on es van
fer els festivals, però la memòria no oblida;
La Trinca, aquella colla de nois del poble,
són avui empresaris de l’audiovisual, però
els seus discos es reediten; Comediants
han internacionalitzat el seu treball portant
el nom de Canet arreu del món i el cafè
Odeón és símbol de la transformació d’una
societat autoritària en un país lliure. Tot això
va fer de Canet un autèntic laboratori de la
transformació que vivia Catalunya.
Però l’embranzida havia començat amb
el tombar de segle, en un altre procés de
canvi social i cultural profund anomenat
modernisme. A la Riera de Sant Domènec
hi un impressionant aparador d’arquitectura
modernista al qual la mirada ha de destinar
una bona estona. Contemplant can Serra
Pujadas, l’Ateneu Canetenc, ca la Bianga o
la casa Domènech, exclusives joies a tocar
de la mar, el viatger seu a refl exionar sobre
aquell temps d’emprenedors i mecenes, de
creadors agosarats. La masia Rocosa, del
segle XVI, can Mir i Can Puxan, carrer Ample
enllà, Vil·la Flora, la fàbrica Isidre Jover o
el restaurat castell de Santa Florentina a
l’extrem nord del terme, amplien aquesta
visió que ens mostra un poble que sempre
ha viscut intensament el seu temps sense
deixar de pensar en el demà, com ho van fer
el mateix Lluís Domènech, Pere Domènech
i Roura, Lluís Cabruja, Eduard Ferrés i Puig,
Daniel Molina, Francesc Fargas, Onofre
Auric i tants arquitectes que han deixat la
seva petja al municipi.
És això el que ha de saber el visitant que
perd les passes per les escales del Sant
Crist enfi lant-se cap al Castellet, un racó
amb regust popular mediterrani, o busca en
el nou passeig marítim l’infi nit de l’horitzó
blau. Quan el trobi només li quedarà pujar pel
passeig arbrat de plàtans espessos cap al
santuari de la Misericòrdia i oferir tot el que
ha vist a la patrona del Maresme. I encara
allà seguirà trobant joies com el restaurant
del parc, de Puig i Cadafalch.
Davant de tanta bellesa, qui vol pensar que
el nom Canet prové d’un humil canyar d’una
família feudatària dels comtes de Cabrera?
Agombolat pel Montnegre
El caseriu de Sant Pol és una taca blanca en un
paisatge impressionista tenyit de verd i blau. Recollit
entre les Roques Blanques i la Roca Grossa, els dos
darrers braços petris que el Montnegre enfonya dins
la mar, la vila manté aquest aire de poblet mariner presidit
per la seva ermita, la de Sant Pau, també blanca
com la majoria de cases. Un cop a dins descobrireu
edifi cis d’apartaments més o menys dignes, cases
modernistes com can Roura, can Planiol i can Tió, o
l’edifi ci de les escoles, inaugurat l’any 1910, tots obra
de l’arquitecte Mas Morell; però és que l’encant de
Sant Pol és precisament la seva descoberta carrer a
carrer, platja a platja.
Roques Blanques és un penyal on la sorra acumulada
ha anat formant cales capricioses que hi fan de bon
estar fi ns i tot a l’hivern, si el dia és assolellat, és clar.
Després la llarga llenca de sorra empeny el viatger cap
al poble a través de la platja de la Murtra i la de can
Villar, les dues sempre d’una pulcritud extrema
que ha portat al conjunt de platges de Sant Pol
a ser considerades de les millors d’Europa.
Al peu del darrer arenal, la masia de
can Villar i la seva fi nestra gòtica (XVI-XVII)
passa per ser el mas més pròxim al mar.
És a tocar del parc del litoral, un magnífi c
espai que ha permès ordenar la llera de
la riera que desemboca allà després de
travessar tota la Vallalta.
A l’altra banda hi ha el nucli de la vila
presidit per l’esvelta, blanquíssima i enlairada
ermita de Sant Pau, símbol local i
talaia obligada per ataüllar Sant Pol, amb
les seves cases i apartaments, algunes
mostres d’arquitectura tradicional, els xalets
modernistes ja esmentats i els patis de les
cases del carrer Abad Deàs que talment
semblen abocar-se damunt del mar tot i
que, al darrer moment, mirant a ponent
encara vegis enfi lar-se, talment com una
palmera, el campanar de l’església de Sant
Jaume. Són així aquests pobles arrambats
als contraforts dels penya-segats del litoral.
Entre els dos braços rocallosos la platja
dels pescadors amb les barques
avarades i la platjola al peu del
passeig de la punta, un impressionant balcó
damunt del blau, tanquen aquest llenç que
un pintor va convertir en poble algun dia
especialment inspirat. Potser per això dels
murs del museu d’art local pengen obres
de Ramon Casas, Ramon Pichot, Joan Miró
o del santpolenc Perejaume; i tot plegat
alimenta un cert aire de bohèmia artística
que la vila té de fa anys.
Més enllà hi ha encara la platja de Morer i
la de Roca Grossa, il·luminada a batzegades
pel feix blanc del far de Calella; però d’això
ja en parlarem més endavant, la mirada del
viatger no és capaç d’abastar tant d’encanteri
amb una sola llambregada.
|
 |
| |
Modernism and Modernity in Canet and Sant Pol
The sea as an open door to new cultures and customs; the economic growth of commerce; returning emigrants from Latin America bringing back new ways of looking at life; Lluís Domènech i Montaner's workshop working on projects such as the Palau de la Música or the Sant Pau hospital; technical and pedagogical innovation in knitwear; the first summer visitors and the economic and social transformations they brought with them; the creation of courses to study restaurant and hotel-keeping as well as the international cookery of Carme Ruscalleda are all elements which have played in favour of Canet and Sant Pol and turned these two sailing villages into towns where modernity is the key.
Right where tradition meets the future the two towns are putting their money on keeping up the go-getting audacity of the old sailors, merchants and innkeepers which has put them in a privileged situation. Canet de Mar and Sant Pol are as keen on renewing the tourism industry, modernising it, making it more sustainable and projecting it out to the world again as they are on maintaining their rich patrimony and consolidating and re-launching the idea of towns that educate through the Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica (university school of technical engineering) of knitwear in Canet and the Escola Universitària d'Hostaleria i Turisme (university school of tourism and the hospitality industry) in Sant Pol.
Canet de Mar has inherited a long cultural tradition which has left the country a unique patrimonial residue. Although there's nothing left now of the mythical place known as Pla d'en Sala, where song and rock festivals were held, it hasn't been forgotten; the Trinca, that group of lads from the village, are today audiovisual entrepreneurs, although their records are still re-released; the Comediants have internationalised their work, taking the name of Canet all over the world and the Odeon cafe is a symbol of the transformation of an authoritarian society into a free country.
The impulse had begun at the turn of the century, in another process of deep social and cultural change called Modernism. On the Riera de Sant Domènec there is an impressive showcase for modernist architecture that just calls out to be looked at. As the traveller looks at can Serra Pujadas, l'Ateneu Canetenc, ca la Bianga or at casa Domènec, rare jewels that touch the sea, he or she sits down to reflect on times gone by; times of entrepreneurs and patrons, of daring creators. The Rocosa farmhouse, dating back to the 16th century, Can Mir and Can Puxan, beyond Carrer Ample, Vil·la Flora, the Isidre Jover factory or the restored Santa Florentina Castle in the far north of the area, give depth to this vision of a town which has always experienced each era intensely without looking towards the future, as is the case of Lluís Domènec, Pere Domènec i Roura, Lluís Cabruja, Eduard Ferrés i Puig, Daniel Molina, Francesc Fargas, Onofre Auric and many architects who have made their mark on these parts.
The country house of Sant Pol is a white stain on the impressionist scenery dyed blue and green. Gathered between the Roques Blanques and Roca Grossa, the two last stony arms of Montnegre dip into the sea, and the town keeps that air of a little seaside town presided over by its hermitage, Sant Pau, which is also white like most of the houses. Once inside you will discover apartment blocks in varying states of repair, modernist houses like Can Roura, Can Planiol and Can Tió, or the school buildings, opened in1910, all the work of the architect Mas Morell; but Sant Pol's charm lies in its streets and beaches.
Roques Blanques is a rocky outcrop where the sand that has accumulated has formed fanciful coves which are welcoming even in winter providing, of course, the day is sunny.
|
| |
| Territori gastronòmic |
El reconeixement de l’excel·lència de la
cuina de Carme Ruscalleda ha projectat
internacionalment Sant Pol. El restaurant
Sant Pau, amb tres estrelles a la prestigiosa
Guia Michelin, és avui un referent que ha
posat la vila al mapa de la gastronomia més
exquisida i preuada del món. Però la tradició
de les cuines del poble, segurament
començant per les de moltes mestresses de
casa, és llarga i igualment plena de mèrits.
Fundada l’any 1966, l’Escola Universitària
d’Hostaleria i Turisme de Sant Pol és un altre
dels puntals damunt el qual s’assenta la
tradició gastronòmica del poble. Des de fa
més de quaranta anys aquí es formen molts
dels professionals que després triomfen
als fogons, menjadors i hotels d’arreu de
l’Estat. A la seva seu a Sant Pol es va crear
el Consell Català de la Cuina i d’ella en va
dir el New York Times que “és la principal i
més tradicional escola de cuina i hostaleria
de Catalunya”.
Però l’excel·lència gastronòmica de Sant
Pol és arreu. Si em permeteu, jo em quedo
als fogons de la terrassa Vora Mar, gairebé a
trenc d’aigua, on les espines d’anxova fregides
i un xupito de maduixa que excita tots
els sentits, parlen ben clar de la tradició
cuinera de la vila. |
|
 |
|
