Des que Carles III, al segle XVIII, va declarar lliure el comerç amb Amèrica, fi ns al dia que vaig pujar a Na Sirena, les aigües mediterrànies càlides i tranquil·les que banyen el Maresme han estat solcades per embarcacions de tota mena i amb múltiples fi nalitats. Des del pollancres, galeres i fragates fabricats a les drassanes de Mataró, Calella, Arenys o Canet (on es va construir l’embarcació més gran feta a Catalunya durant el XIX, una fragata de 840 tones anomenada Paulina), passant per les quatre escoles de pilots que hi va haver a Mataró, Arenys, Vilassar i el Masnou, fi ns a l’actual tràfec comercial a la llotja d’Arenys o l’esportiu al Masnou, Premià, Mataró, Balís o Arenys, la presència del mar a la vida, els costums, la cultura i l’economia de la comarca ha estat, i és, present pertot. Això no vol dir que el viatger tingui gaire experiència marinera, però el bon amic Manel Royo sí, i a més és el patró de Na Sirena, un llaüt de 36 pams i motor de 60 cavalls (un “menorquín”, que en diem els neòfi ts), sufi cient per passejar tranquil·lament la mirada un matí d’estiu per aquesta estranya conjunció que fan el verd de la serralada i el blau de la mar just al litoral del Maresme, allà on va néixer i consolidar-se la vida moderna en un seguit de pobles d’indubtable fesomia marinera. Potser ja és això aquesta comarca, la ratlla prima on trenquen les ones i els pescadors s’hi van fer les cases amb hort, on desemboquen les rieres que els vilatans van urbanitzar, amb el campanar que presideix el terme al fons i les cases que després s’escampen muntanya amunt buscant el verd dels pobles més antics de l’interior. El Masnou, Premià, Vilassar... I no hi ha més. Però per adonar-se d’aquesta rara gènesi a partir del no-res –abans es deia que qui no tenia ni un tros d’hort es feia pescador perquè el mar no podia tenir propietaris–, calia sortir a mar, assaborir l’albada amb el gustós terral i omplir el rostre amb la salabror que porta la marinada quan, suau, entra cap a migdia. Avui en dia les escoles de pilots han estat substituïdes per “barcoescoles”, permeteu-me la broma, a la majoria de ports. En Manel, patró d’embarcació d’esbarjo a vela i motor, es va fer còmplice de la proposta i va posar Na Sirena a la nostra disposició. Port de Mataró, pantalà E L’antiga aspiració dels mataronins és avui una realitat, i el port de Mataró és un dels més moderns i ben equipats del litoral català. A més té tots els avantatges de la gestió pública i un cost menor per als usuaris en no haver-se d’associar necessàriament a cap club. És clar que, a les vuit del matí, el viatger no pensa en aquestes menudalles, només intenta no fer el ridícul, “mariner d’aigua dolça”, davant el seu amfi trió. En Sergi ho te més fàcil, ell va fent fotos i rai, jo he de fer preguntes, si pot ser, no gaire estúpides. A vuit nusos de mitjana (un nus equival a una milla per hora i una milla nàutica té 1.852 metres) en un parell d’hores haurem fet còmodament i sense presses el litoral maresmenc fi ns a la Tordera i tindrem una mirada diferent damunt el territori. De la mar estant Mataró té dos edifi cis altament singulars, un és la bella i ben conservada estació de tren, l’altre és “la xeringa”, nom que dóna en Manel a la inhòspita torre de despatxos i venda de cotxes que hi ha just en entrar al terme. No li negareu la semblança. Per a molts navegants s’ha convertit en una referència, com el far de Calella; coses dels temps moderns. Amb una mar plana com el vidre, la platja baixa que, des del nord de la ciutat s’estén cap a Llavaneres, Sant Vicenç, Caldes d’Estrac i fi ns a la platja de la musclera, a Arenys, és potser l’essència mateixa de la història de l’estiueig a mar d’aquesta comarca. Un sorral ample amb edifi cis arrenglerats al darrere; cases senyorials de les envistes del segle XX, moderns apartaments d’estiueig contemporani o hotels, com l’emblemàtic Co lón, i una panoràmica amable i calma, mesuradament endreçada, formen un continu paisatgístic que fa un segle que sedueix molta gent. La capacitat d’abastar tota aquesta realitat des de l’angle de visió obert i delitós de Na Sirena no té comparació amb els que hem vist mai de terra estant. I la boirina que s’escampa pels turons del Corredor i el Montalt contribueix a potenciar el decorat amb un teló de fons impagable. El cementiri de Sinera, dalt d’un turó que presideix la navegació, i el port d’Arenys marquen una fi ta; aquí el litoral canvia. Les grans barques peixateres, els varadors, la presència potent del Mont Calvari i el primer roquissar que s’ajeu dins l’aigua, indiquen que el Montnegre besa el mar i obre insòlites cales i raconades. Roca Grossa, la conjunció El darrer rocam d’una serralada cansada de donar tants verds damunt terres negres i de protegir la plana dels vents freds del Montseny, es llença exhausta a braços de la Mediterrània un cop els navegants han deixat enrere les rieres d’Arenys i Canet, amb platges amples i clares. El massís rendeix comptes de la seva existència formant petites cales entre les Roques Blanques (Sant Pol a tocar de Canet) i la Roca Grossa (límit entre Sant Pol i Calella). Seria el “litoral brau” si fa cent anys Ferran Agulló no hagués emprat aquest terme per defi nir la costa de la Selva (la resta va venir amb el turisme). Però la falta de nom no fa la cosa. El tram comprès entre aquestes dues formacions calcàries blanques i netes que les aigües engoleixen és un litoral indòmit i cada dia més apreciat. En platges i cales de sorra gruixuda i neta pot practicar-se el nudisme sense complexos, s’hi pot acampar (a El Kanguro i Roca Grossa) i els navegants com en Manel tenen un punt de referència ineludible, el far de Calella. Què més es pot demanar a una costa? Les millors platges Aquest tram del trajecte sembla que ha d’empetitir el que queda. Les platges de Calella, Pineda, Malgrat i Santa Susanna són de les millors –més ben equipades i més netes– de tot el litoral català. Són platges per al turisme familiar, per torrar-se en una gandula, llegir en una biblioplatja, llogar un patí, fer una cervesa en un xiringuito ple de rosses temptacions o fer el borinot amb les motos d’aigua. Els primers grans iots d’esbarjo no espanten Na Sirena, al contrari, fan créixer el seu orgull mariner i es projecta amb valentia cap al delta de la Tordera, amagat entre hotels i blocs d’apartaments, i objectiu fi nal de la nostra mirada. A en Manel, ferm a la canya del timó com un mariner de cabotatge dels d’abans, l’excursió l’ha reconfortat i l’ha retrobat amb la costa maresmenca. Al viatger, la mirada diferent i nova de la terra des del mar l’ha engelosit; en aquest petit país d’encesos contrastos, ja no sap el que prefereix. O és que no hi ha ni verd ni blau, sinó la seva unió, de la qual neixen totes les coses, les terres i la gent?   The blue Maresme The presence of the sea makes itself felt in all areas of Maresme life including its customs, culture and the economy. At 8 mph and in a couple of hours we will have slowly but surely covered the coastline as far as Tordera, and here we will get another perspective as we look out over the area. With a sea so still that it looks like glass, the beach eases down past Llavaneres, Sant Vicenç, Caldes d'Estrac and as far as its Arenys "fortress", and this stretch probably best reflects the history of the area's summertime culture. This vast sandpit with buildings standing in line in front of it; 20th century majestic houses, modern apartments for summer use or hotels like the emblematic Colon, and a warm, pleasant landscape, neat and orderly, contribute to the gentle scenery which seduces many who find a beach holiday appealing. The last rocky area of a mountain range, which is tired of offering so much greenery over black land and of protecting the plain from the cold winds of Montseny, throws itself exhausted into the arms of the Mediterranean once seafarers have left behind the gulleys of Arenys and Canet with their clean open beaches. The massif makes its presence felt by forming little coves between Les Roques Blanques (Sant Pol just near Canet) and Roca Grossa (just between Sant Pol and Calella). It would be the "Blue Coast" if it had not been for Ferran Agulló who used the term to define the Selva coast. However, the lack of a name is not vital. This stretch between these two clean white carbon formations gobbled up by the sea remains unspoilt and is increasingly appreciated. On beaches and in coves with thick clean sand you can comfortably practise nudism, you can camp (El Kanguro and Roca Grossa) and seafarers like Manel can not avoid a particular point of reference; the Calella lighthouse. It would seem that this part of the coast must overshadow the rest of the coast. The beaches of Calella, Pineda, Malgrat and Santa Susanna are the best, with the best facilities as well as being the cleanest on offer along the Catalan coast. They are good beaches for families on holiday; you can get bronzed on a sun lounger, read in a beach library, hire a pedal boat, have a beer in a "xiringuito" full of blond temptations or go for a spin on a jet ski.   El mite del llorito No hi ha dia que enfront la riera de Sant Simó i fi ns al port Balís no hi hagi barques amb les canyes parades esperant poder pescar un llorito, un peix tan exquisit com cada cop més rar de trobar i un dels mites dels pescadors de la comarca. Se li diu així perquè el seu morro sembla ben bé un bec de lloro i prefereix els fons sorrencs i no gaire profunds, per si us tempta. Però per en Manel Royo el mar maresmenc té molts altres al·licients. Amb canya i volantí, curricà o poteres, a ell li agrada sortir a fer el calamar, de dia i sense els prohibits llums, és clar. I si no hi ha sort, perquè també cada dia és més escàs, doncs cèrvies, palometes, llobarros, oblades o verats, depèn de l’indret, solen enganxarse a les seves arts de pesca. A casa, els que no es cuinen en fresc s’escabetxen, i si no sempre hi ha el recurs de repartir-ne entre el veïnat. Però entre la variada pesca que hi ha al fons de les aigües de la comarca, a en Manel l’atreuen de manera especial les llampugues, un peix d’un color daurat enlluernador, que un cop fora de l’aigua dóna forts cops de cua i que, en treure-li les escates, mostra una pell blava i una carn tendra i gustosa. Un prodigi de bellesa. Itinerari Platja de Montgat Platges de l’Almadrava i Cabrera Platges de Balís, Sant Vicenç, Caldes d’Estrac i la Musclera Platges de Roca Grossa i les Roques Platja de Garbí [web creada per càpsula media]